dimarts, 17 de gener de 2017

MICRORELATS DE DESEMBRE / MICRORRELATOS DE DICIEMBRE (2)




Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en castellà de la convocatòria de desembre.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.





Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en castellano de la convocatoria de diciembre.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.









Baño de cortesía

Al estallar la vajilla entera a un tiempo, corrimos de la cocina al salón. En ese momento la tele explotaba como un obús, panorámico y de plasma. Espantados, huimos de nuevo, ahora hacia las habitaciones. Las camas habían desaparecido, tragadas por un suelo que ya tampoco existía. Fue difícil atravesar el largo pasillo, que se desmoronaba como un puente levadizo. Al final, volvimos a encontrarnos todos en el baño. Cada cual se acomodó como pudo. Llevamos aquí tres meses. Nadie se atreve a abrir la puerta del lavabo. No hacemos otra cosa que mirarnos unos a otros. Salvo cuando alguno quiere hacer sus necesidades, que entonces nos damos cortésmente la vuelta y cantamos bajito para que no se oiga nada.

Miguelángel Flores
Sabadell (Barcelona)









La ráfaga

Repican las campanas, medianoche. Una súbita ráfaga irrumpe en la capilla, impacta contra el brazo del artista y hace volar por los aires su pincel. Miguel Ángel se sacude la dolorida muñeca y ve unas marcas rojizas de las que asoma un hilo de sangre. Mira hacia abajo desde el andamiaje de madera y siente el inmenso abismo voltearle el estómago, se imagina en irremediable caída hacia los infiernos. Entonces, sin dudarlo, agarra la espátula, araña rápidamente el fragmento de pintura rosada que unía el dedo de su Adán, musculoso y desnudo, con el del anciano creador y los deja separados para siempre por un centímetro abismal e infranqueable.

Ignacio Rubio Arese
Madrid








Catálogo de libros inexistentes

A principios del siglo XXI el historiador alemán R. Erbe elaboró un registro de libros ficticios escritos por autores imaginarios, no solo de obras clásicas —el Necronomicon, del árabe loco Abdul Alhazred, o las inventadas por Borges, Rabelais o Italo Calvino entre otros ejemplos—, sino también de cualquiera que pudiese incorporarse a este índice, incluso las de más reciente creación, como Sobre los anagramas y su significado, tesis doctoral de la filóloga Fedora H. Eraer, el ensayo del premio Nobel R. Heir, Teoría y práctica del infinito, o las del sabio místico bizantino Ραφα Κληρονόμος, tan pertinentes, Vanitas vanitatum y Ad absurdum.
Además de la reseña de cada cita, que incluye también el contenido de estos libros, lo que hace a este Catálogo de libros inexistentes colosal e inabarcable es el hecho de que su autor incluyese el Catálogo de libros inexistentes en su propio Catálogo de libros inexistentes, que repite sucesivamente el Catálogo de libros inexistentes cada vez que se transcribe, como fue reproducido cuando a principios del siglo XXI el historiador alemán R. Erbe elaboró un registro de libros ficticios escritos por autores imaginarios.

Rafa Heredero García
Laguna de Duero (Valladolid)








Dinosaurios

Termina de abrocharse la camisa y después, tras anudarse la corbata, se mira al espejo. Una vez más tiene el deseo de morir. Tan solo le ocurre con una corbata, esa con enormes dinosaurios amarillos que le regaló su mujer un día de San Valentín. Es ponérsela y sentir que le cuesta respirar. “No me la pongo más”, dice entonces. Sin embargo, no hay día en el que los dinosaurios no acaben colgados en su cuello, ni hay día en el que no apriete ese nudo cada vez un poco más fuerte.

Roberto Rochas Lorenzo
Madrid








Ejecución ejecutiva

En el expediente del objetivo que leyó el asesino para aceptar el encargo, constaba su condición de empresaria fría y calculadora. Efectuó el disparo desde la azotea del edificio de enfrente, sin apresuramiento, metódico, marcando el ritmo impasible y despersonalizado que aconsejaban los manuales del buen francotirador. El proyectil atravesó limpiamente el vidrio de la ventana, y penetró entre las cejas. La cabeza le estalló como un melón, salpicando a los convocados alrededor de la mesa larga, de cubitos de hielo y gran cantidad de números, al parecer inconexos. Solo entonces los directivos de la empresa en la competencia presentes, pudieron descifrar las intenciones reales de esa reunión de trabajo.

Saturnino Rodríguez Riverón
La Habana (Cuba)

dissabte, 14 de gener de 2017

MICRORELATS DE DESEMBRE / MICRORRELATOS DE DICIEMBRE (1)



Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de desembre.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de diciembre.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.










Dinar de Nadal

És el primer Nadal amb la família d'ella i està d'allò més tens. Detesta ser el centre d'atenció i evidencia el seu nerviosisme estrenyent el tovalló amb força mentre la cama dreta li va amunt i avall a tota velocitat. Se sent observat per tothom, però l'inquieta especialment la mirada fixa i freda del pare. Està clar que el pelacanyes que la seva primogènita ha portat a casa no està a l'alçada. Dissenyador gràfic? Només pensar que la magreja li vénen ganes d'estampar-li l'ampolla de cava a la cara.
Fa estona que sent un fregament suau a la cuixa que el desconcerta. Ella no pot ser perquè ha anat a tallar els torrons amb la mare, i la forma rodona de la taula li complica les coses a l'hora d'identificar-ne l'origen. Se n'adona que la germana somriu de manera entremaliada i a ell li comença a regalimar una gota de suor freda templa avall. Es planteja aturar-ho, però el joc li agrada i deixa fer. Fantasieja i s'imagina amb la cunyada fent mil-i-una marranades. A aquesta, però, simplement li resulta còmica la taca de salsa a la barba del nouvingut.
I mentre tot això passa, el peu ossut de la iaia continua acostant-se perillosament a l'entrecuix del convidat.

Òscar Turull Basart
Granollers (Barcelona)








Flors de dilluns

Algú li ha enviat a la noia un ram de flors. És un pom de tulipes roses, de color maragda i iridescents calideses que entapissen els pètals. Qui les deu enviar? Un admirador? Un amant? El director? Qui? No porten targeta; el repartidor diu, discretament, que el comprador no vol que es desvetlli llur identitat. Ella mormola un agraïment. Mirant de gairell les tulipes, li pugen els colors i tanca la porta de l’oficina. Totes les noies que treballen al despatx l’observen. No és pas tan maca! No és pas tan dolça! No és pas tan divertida! Què li deu haver trobat qui li envia les flors? I totes, mentre teclegen, imaginen que elles també rebran un ram.
Cada dilluns és el mateix! Ja és costum: rep tulipes, o gira-sols, o glicines...! Cada dilluns, aquell ram decora la taula de la noia, fins la pròxima setmana, quan serà substituït per un altre. N’hi ha amb sort!
El repartidor barrina... «S’ha de ser rebuscada! Cada diumenge ve la mateixa noia que rep les flors i encarrega un pom, paga i marxa. I el dilluns, a la babalà, el rep, com si no sabés qui l’envia. Segur que ho fa per despertar enveja en les altres xicotes. El que no s’empesqui aquesta jovenalla!».  

Etna Miró Escobar
Lleida









El Nadal més recordat

Avui  saps que és Nadal i no tens esma de reunir-te amb els altres. En Jim t’anima a sortir. Et diu que és l’únic dia de l’any que podeu trobar-vos i compartir les vostres experiències. Au va! Ens ho passarem bé, ja veuràs, et diu. En Jim et recorda que t’estan esperant, que només faltes tu i que no començaran la festa sense tot l’equip. Et fa mandra trobar-te amb tota aquella colla que has intentat evitar durant tot l’any, però avui és un dia diferent. En el fons necessites celebrar el dia de Nadal com cal i per això faràs cas al teu amic. Ell et somriu mentre tu li segueixes la rialla i t’arregles per sortir. Et diu que no t’oblidis d’agafar els obsequis de Nadal: un parell de tauletes de xocolata i una botella de whisky.
Saps que en Jim i tu recordareu per sempre més aquest vint-i-cinc de desembre de mil nou-cents catorze;  el dia que vau deixar els fusells a la trinxera i vau encaixar la mà dels vostres enemics  abans de celebrar el Nadal amb un bon partit de futbol entre britànics i alemanys.

Albert Llanos Serral
Tarragona

dijous, 12 de gener de 2017

GUANYADORS DE DESEMBRE / GANADORES DE DICIEMBRE (VI EDICIÓ / EDICIÓN)







*Care Santos, 73è Premio Nadal per / por  "Media Vida"
 i / y Xavier Theros, 49è Premi Josep Pla per / por "La fada negra"






Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de desembre de la VI edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de diciembre de la VI edición del Microconcurso son:







CATEGORIA EN CATALÀ:




*Cala de Ses Balandres (Eivissa).



Caigut en desgràcia

Un expedient disciplinari, m'han dit que m'obriran. M'acusen de ser poc professional, irresponsable, imprudent. Lamenten els efectes que la meva negligència tindrà en el sector. Distraccions com aquesta, diuen, ens fan perdre credibilitat. M'anuncien una sanció exemplar, probablement una inhabilitació de per vida. Tots estan molt nerviosos.

Per defensar-me, jo els he parlat de la bellesa del paisatge, de les tonalitats infinites del mar, d'un blau verdós a la platja que, mar endins, s'anava enfosquint fins a trobar-se en la línia de l'horitzó amb el blau més clar del cel; de les balandres de veles acolorides, inflades pel càlid vent de garbí; dels esclats escumosos de les onades quan s'estimbaven contra les roques. Des de dalt del penya-segat, l'espectacle era sublim i l'home, dret al meu costat, també admirava la vista amb una devoció que li omplia els ulls de llàgrimes.

O això em pensava. Absort en la contemplació, no m'he adonat del salt fins que he vist el cos estavellat sobre les mateixes roques que un instant abans tant admiràvem. Un descuit imperdonable, em repeteixen. Jo m'encongeixo d'espatlles i replego les ales: potser ja no les necessitaré mai més.

Jordi Masó Rahola
La Roca del Vallès (Barcelona)






CATEGORÍA EN CASTELLANO:







El condenado

Escuchó la sentencia en silencio. Esperaba la condena, pero confiaba en la misericordia de los jueces. Sin embargo, estos se mostraron severos, quizá demasiado. Recibió la pena de destierro.
Los guardianes fueron los encargados de llevarle al caos que sería su nuevo hogar. Nunca podría regresar.
Le costó acostumbrarse a la idea de que pasaría el resto de la eternidad solo, pero acabó consiguiéndolo. Poco a poco comenzó a pensar que podría hacer algo con aquel caos en que vivía. ¿Por qué no? Al menos se distraería.
Un día dijo:
–Sea la luz.
Y la luz fue.


Plácido Romero Sanjuán
Mancha Real (Jaén)


dimarts, 10 de gener de 2017

DE MUERTES A EXTRAÑEZAS DEDICADAS







Quina millor manera de començar el 2017 que amb una dedicatòria i a més d'un fantàstic llibre-objecte de Norberto Luis Romero i Gabriel de Biurrun.

Un exemplar únic pel fons de la Microbiblioteca.

Moltes gràcies!!






*Gabriel de Biurrun.



Gabriel de Biurrun Baquedano (Pamplona, 1973) és Llicenciat i doctorant en Biologia per la Universidad de Navarra i treballa de biòleg i cambrer.
Ha publicat la plaquette "De muertes a extrañezas" (Libros del Hacedor, 2013. Obra gràfica de Norberto Luis Romero) i els seus microrelats han estat inclosos a les antologies "Mar de pirañas: nuevas voces del microrrelato español" (Menoscuarto, 2012. Edició de F. Valls) i "Deantología: la logia del microrrelato" (Talentura, 2013. Edició de M. Espada i R. Alonso).

L'any 2012 va guanyar el concurs Relatos en Cadena de la Cadena Ser i la Escuela de Escritores amb el microrelat "Montón".






*Sudario (Textil sobre lienzo 40x50) de Norberto Luis Romero.



Dalma tangencial

Y quién iba a imaginar que algo así ocurriría, demonios, quién iba a sospechar siquiera la sensación extraña de alivio, mientras mamá desgranaba lamentos y sumaba puntos entre los dedos, entrechocando aquellos ganchillos enredados de lana roja, como si tejiera los hilos de sangre que brotaran de su hija unos minutos atrás.
Y quién, en fin, perdonaría ese rehuir la visión de la agonía, ese darnos la vuelta todos en formación; la cara contra la pared y la espalda expuesta a la extinción de Dalma, joven aún, que jadeaba en un degüello. Dalma, que fue tanto tiempo centro de nuestras vidas orbitales; que derramó su ausencia en medio de un salón, de una insólita sobremesa abrupta.

Gabriel de Biurrun









Qué mejor manera de empezar el 2017 que con una dedicatoria y además de un fantástico libro-objeto de Norberto Luis Romero y Gabriel de Biurrun.

Un ejemplar único para el fondo de la Microbiblioteca.

¡¡Muchas gracias!!







*Gabriel de Biurrun.


Gabriel de Biurrun Baquedano (Pamplona, 1973) es Licenciado y doctorando en Biología por la Universidad de Navarra y trabaja de biólogo y camarero.
Ha publicado la plaquette De muertes a extrañezas (Libros del Hacedor, 2013. Obra gráfica de Norberto Luis Romero) y sus microrrelatos han sido incluidos en las antologías Mar de pirañas: nuevas voces del microrrelato español (Menoscuarto, 2012. Edición de F. Valls) y Deantología: la logia del microrrelato (Talentura, 2013. Edición de M. Espada y R. Alonso).

El año 2012 ganó el concurso Relatos en Cadena de la Cadena Ser y la Escuela de Escritores con el microrrelato "Montón".









Receta

Tome unas zapatillas deportivas del número 32.
Introduzca algo de arena en su interior.
Inclínese ante el retrete y vacíe allí la arena de las zapatillas.
Escuche.
Es un ruido de bambú hueco entrechocando, de Campanilla volando en Guatemala, de balbuceo de flauta, de pompas en los labios.
Así suenan los recuerdos de un hijo muerto.

Gabriel de Biurrun





Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                 N Biu
Classificació            834.4"20"
Autor                       Biurrun Baquedano, Gabriel de
Títol                         De muertes a extrañezas
Publicació                [Madrid] : Las Puertas del Hacedor, [2013]
Descripció física      [20 p.] ; 21 cm + 2 postals
Autor Secundari       Norberto Luis Romero
Nota                         En contenidor
Matèria                     Microrelats

dimecres, 28 de desembre de 2016

2016 FUGIT










El blog de La Microbiblioteca s'acomiada de tots i totes vosaltres fins l'any que ve.
Tanmateix la Biblioteca Esteve Paluzie, amb el seu fons especialitzat dedicat al gènere microrelat, romandrà oberta en l'horari habitual a excepció dels dies 5 i 7 de gener.

Us recordem que fins la penúltima campanada del 31 de desembre (segons el vostre fus horari) podeu enviar els vostres microrelats al Microconcurs dins la convocatòria del mes.
El veredicte de desembre es farà públic el dijous 12 de gener.










I el mateix dia 12 de gener a les 18:30 començarà la primera sessió del curs literari intensiu "El microrrelato: teoría , historia y crítica" a càrrec del professor universitari, crític literari i especialista en el gènere, Fernando Valls.


Bona entrada de 2017!!












El blog de La Microbiblioteca se despide de todos y todas vosotras hasta el año que viene.
Asimismo la Biblioteca Esteve Paluzie, con su fondo especializado dedicado al género microrrelato, se mantendrá abierta en el horario habitual ha excepción de los días 5 y 7 de enero.

Os recordamos que hasta la penúltima campanada del 31 de diciembre (según vuestro huso horario) podéis enviar vuestros microrrelatos al Microconcurso dentro la convocatoria del mes.
El veredicto de diciembre se hará público el jueves 12 de enero.









Y el mismo día 12 de enero a las 18:30 empezará la primera sesión del curso literario intensivo "El microrrelato: teoría , historia y crítica" a cargo del profesor universitario, crítico literario y especialista en el género, Fernando Valls.



¡¡Buena entrada de 2017!!


dijous, 22 de desembre de 2016

GENER: CURS LITERARI / ENERO: CURSO LITERARIO











CURS:

Descripció: 
"El microrrelato: teoría, historia y crítica".

CURS DE DUES SESSIONS
Dijous 12 i dijous 19 de gener de 18:30 a 20:30 hores.
Lloc: Barberà del Vallès.
          Biblioteca Esteve Paluzie.
Docència: en castellà
a càrrec de Fernando Valls, profesor universitari i crític literari.
Aforament: 12 places.
Gratuït
Inscripcions: al telèfon 937186866, al correu electrònic lamicrobiblioteca@gmail.com o a la mateixa Biblioteca.

S'expedirà certificat d'assistència electrònic (mínim 80% d'assistència obligatòria).

Les places s'adjudicaran per ordre de sol·licitud.


(Programa del curs al final de l'entrada)





CURSO:

Descripción: 

"El microrrelato: teoría, historia y crítica"

CURSO DE DOS SESIONES
Jueves 12 y jueves 19 de enero de 18:30 a 20:30 horas.
Lugar: Barberà del Vallès.
            Biblioteca Esteve Paluzie.
Docencia: en castellano
a cargo de Fernando valls, profesor universitario y crítico literario.
Aforo: 12 plazas.
Gratuito
Inscripciones: llamando al teléfono 937186866, por correo electrónico: lamicrobiblioteca@gmail.com o en la misma Biblioteca.

Se expedirá certificado de asistencia electrónico (mínimo 80% de asistencia obligatoria).


Las plazas se adjudicarán por orden de solicitud.








PROGRAMA DEL CURSO:


EL MICRORRELATO: TEORÍA, HISTORIA Y CRÍTICA
          Prof. Fernando Valls

               
. ¿Qué es el microrrelato? Semejanzas y diferencias con otros géneros afines: poesía, cuento, aforismo, fábula, etc.

. Para una historia del microrrelato hispánico. Del Romanticismo a las primeras Vanguardias, del poema en prosa a la narrativa brevísima. Rubén Darío y Juan Ramón Jiménez (Cuentos largos y otras prosas narrativas breves, Menoscuarto, Palencia, 2008).

. La narrativa brevísima en los años del Arte nuevo. Julio Torri (Ensayos y poemas, 1917); Ramón Gómez de la Serna (Disparates y otros caprichos, Menoscuarto, Palencia, 2005); Vicente Huidobro; Federico García Lorca (Pez, astro y gafas. Prosa narrativa breve, Menoscuarto, Palencia, 2007).

. Los inicios del microrrelato. Enrique Anderson Imbert; Juan José Arreola (Confabulario, 1952); Jorge Luis Borges; Ana María Matute (Los niños tontos, 1956); Max Aub (Crímenes ejemplares, 1957); Julio Cortázar; Augusto Monterroso (Obras completas (y otros cuentos), 1959; y La oveja negra y demás fábulas, 1969); Ignacio Aldecoa (Neutral corner, 1962); Marco Denevi (Falsificaciones, 1966); Adolfo Bioy Casares y Antonio F. Molina (Las huellas del equilibrista, Menoscuarto, Palencia, 2005),

. Las revistas: El cuento. Revista de imaginación (1939 y 1964-1999), de Edmundo Valadés. 

. El microrrelato actual. ARGENTINA: Luisa Valenzuela (Juego de villanos, 2008), Ana María Shua (Cazadores de letras, 2009), David Lagmanovich (Los cuatro elementos, 2007, y Por elección ajena, 2010), Raúl Brasca (Todo tiempo futuro fue peor, 2004) y Eugenio Mandrini (Las otras criaturas, 2013). MÉXICO: Edmundo Valadés (Sólo los sueños y los deseos son inmortales, Palomita, 1986), Guillermo Samperio (La cochinilla y otras ficciones breves, 1999), René Aviles Fabila (Todo el amor. 1970-1995, 1995), Felipe Garrido (Conjuros, 2011) y José de la Colina (Yo también soy Sherezade, 2016). ESPAÑA: Javier Tomeo (Historias mínimas, 1988), Luis Mateo Díez (Los males menores, 1993), Rafael Pérez Estrada (La sombra del obelisco, 1993; y El domador, 1995), José Jiménez Lozano (Un dedo en los labios, 1996), Pedro Ugarte (Materiales para una expedición, 2002), Luciano G. Egido (Cuentos del lejano oeste, 2003), Hipólito G. Navarro (Los últimos percances, 2005), Julia Otxoa (Un extraño envío, 2006; y Escena de familia con fantasma, 2013), José María Merino (La glorieta de los fugitivos, 2007), Ángel Olgoso (La máquina de languidecer, 2009), Manuel Moyano (Teatro de ceniza, 2011) y Andrés Neuman. CHILE: Juan Armando Epple (Con tinta sangre,  2004), Pía Barros (Llamadas perdidas, 2006), Diego Muñoz Valenzuela (Ángeles y verdugos, 2002) y Lilian Elphick (El crujido de la seda, 2016). VENEZUELA: Luis Britto García (Andanada, 2004), Gabriel Jiménez Emán (El hombre de los pies perdidos, 2005) y Ednodio Quintero.




BIBLIOGRAFÍA

Antologías
Jorge Luis Borges y Adolfo Bioy Casares, eds., Cuentos breves y extraordinarios, Raigal, Buenos Aires, 1955; Losada, Barcelona, 1998.
Edmundo Valadés, ed., El libro de la imaginación, FCE, México, 2009 [1ª. ed., 1970].
Antonio Fernández Ferrer, ed., La mano de la hormiga. Los cuentos más breves del mundo y de las literaturas hispánicas, Fugaz, Madrid, 1990.
Juan Armando Epple, ed., Brevísima relación. Nueva antología del microcuento hispanoamericano, Mosquito, Santiago de Chile, 1999.
___, Cien microrrelatos chilenos, Cuarto Propio, Santiago de Chile, 2002.  
Lauro Zavala, ed., Minificción mexicana, UNAM, México, 2003.
David Lagmanovich, ed., La otra mirada. Antología del microrrelato hispánico, Menoscuarto, Palencia, 2005.
Neus Rotger y Fernando Valls, eds., Ciempiés. Los microrrelatos de `Quimera´, Montesinos, Barcelona, 2005.
Juan Armando Epple, ed., MicroQuijotes, Thule, Barcelona, 2005.
­___, MicroQuijotes 2, Academia Norteamericana de la Lengua Española, Nueva York, 2015.
Enrique Turpin, ed., Fábula rasa, Alfaguara, Madrid, 2005.
Javier Perucho, ed., El cuento jíbaro. Antología del microrrelato mexicano, Ficticia, México, 2006.
Laura Pollastri, ed., El límite de la palabra. Antología del microrrelato argentino contemporáneo, Menoscuarto, Palencia, 2007.
Fernando Valls, ed., Velas al viento. Los microrrelatos de `La nave de los locos´, Cuadernos del Vigía, Granada, 2010.
Irene Andres-Suárez, ed., Antología del microrrelato español (1906-2011). El cuarto género narrativo, Cátedra, Madrid, 2012.
Fernando Valls, ed., Mar de pirañas. Nuevas voces del microrrelato español, Menoscuarto, Palencia, 2012.
Antonio Serrano Cueto, ed., Después de Troya. Microrrelatos hispánicos de tradición clásica, Menoscuarto, Palencia, 2015.
Darío Hernández, ed., Un centímetro de seda. Antología del microrrelato español. Orígenes históricos: Modernismo y Vanguardia, Menoscuarto, Palencia, 2016.

Estudios
Francisco Javier Díaz de Revenga, Poetas y narradores. Las narrativa breve en las revistas de vanguardia en España (1918-1936), Devenir, Madrid, 2005. David Lagmanovich, El microrrelato. Teoría e historia, Menoscuarto, Palencia, 2006.
Fernando Valls, Soplando vidrio y otros estudios sobre el microrrelato español, Páginas de Espuma, Madrid, 2008.
Irene Andres-Suárez y Antonio Rivas, eds., La era de la brevedad. El microrrelato hispánico, Menoscuarto, Palencia, 2008.
___, El microrrelato español. Una estética de la elipsis, Menoscuarto, Palencia, 2010.

Ottmar Ette, Dieter Ingenschay, Friedhelm Schmidt-Welle y Fernando Valls, eds., MicroBerlín. De minificciones y microrrelatos, Iberoamericana, Madrid, 2015.  


dimarts, 20 de desembre de 2016

MICRORELATS DE NOVEMBRE / MICRORRELATOS DE NOVIEMBRE (2)




Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de novembre.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de noviembre.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.








La bicicleta

El venedor de la botiga em va dir rient que era el mitjà de transport més segur. L'endemà sense pensar-m'ho dos cops la vaig comprar bastant bé de preu. Gràcies a ella he viatjat a molts països del món i he contemplat bocabadat: el Taj Mahal, el Machu Picchu, la Gran Muralla Xinesa, el Crist Redemptor, el Coliseu de Roma. En aquest precís moment estava pedalant pel continent africà però m´he vist obligat a parar. La meva dona enfadada ha vingut i de mala gana m'ha apagat el televisor. També m'ha amenaçat que si no deixava de veure aquests documentals es divorciaria de mi. Es veu que el dinar portava una hora damunt la taula.

Amèlia Pujol Hostench
Vilafranca del Penedès (Barcelona)









Dubtes pendents

Aquest matí he baixat al caixer i n’he tret tot el límit que em permet la meva trista economia i les limitacions bancàries. Arribat a casa he fet una estesa (ben petita, confesso) de bitllets al llit, m’he despullat i, un cop ajagut, m’he refregat i rebolcat amb ganes. Cap efecte d’excitació, cap mostra d’afectació emocional, cap sentiment proper a l’amor. He pensat fins i tot en la masturbació mentre acaronava un bitllet de cinquanta però un punt de vergonya i la certesa de la fallida de l’experiment m’han refrenat. He petonejat alguns bitllets més per assegurar-me’n quan de fet no calia.

Així doncs, com és possible que Hisenda, l’Ajuntament, el Consell Comarcal i la Direcció General de Trànsit els estimin tant, els meus diners? Com desperten aquesta fruïció els meus poquets estalvis? Desconcertat, inquiet i amb la tita tova m’he estat una estona llarga espaterrat al llit, amb un de vint al cul, ple d’interrogants.

Alexandre Bonany Capdeferro
Salt (Girona)








*The seven trumpets de He Qi.


Apocalipsi

Histèria. Corredisses amunt i avall. La foscor em dificulta les coses, però no em dirigiré cap a la llum perquè seria un greu error. No sé amb exactitud què està passant i he d'admetre que estic molt desorientat. Intento fugir, però vaig a contracorrent. Em sento talment com un salmó. Els crits i els plors de la gent –la majoria noies joves– em posen els pèls de punta. Els aconsellaria que em seguissin, però prou feines tinc per salvar-me a mi. Fa estona que no veig a la meva filla, però en aquests moments estic més preocupat per mi que per ella. Em pregunto si la trobaré mai i si sóc un bon pare, però tot i així continuo allunyant-me de la multitud. Per fi aconsegueixo arribar a un espai on em sento més segur, apartat de la munió. Tot i que les cames em fan figa i estic amarat de suor, el meu ritme cardíac disminueix i poc a poc vaig recuperant l'alè. Crec que encara no sóc conscient de que acabo de viure una de les experiències més traumàtiques de la meva vida, però me n’he sortit. Està decidit: és l'últim cop que l'acompanyo a un concert!

Òscar Turull Basart
Granollers (Barcelona)










Cric crac

No puc dormir. Suposo que em faig gran. Fa uns anys no hagués estat tan angoixat ni per això ni per molt més. Però ara tot se'm fa una muntanya.
Demà he de portar el meu nét, que té catorze mesos, a la guarderia. I ho he de fer jo, tot sol, després que hem estat assajant la maniobra durant uns dies amb la meva filla. Amb ella sembla molt fàcil, però jo sol...
He observat aquests dies que la resta de mares i pares ho fan amb naturalitat, com si res. I també que a les àvies i avis, en general, els costa més. És per això que penso que les persones  grans estem menys preparades per aquestes coses.
Per què ha de ser tan complicat? Quan jo feia de pare i duia els nens a la guarderia era més simple: cric crac, ja està. Les coses eren més senzilles. O potser ho són encara avui, de senzilles, i el que passa és això, que amb els anys ens tornem més maldestres.
Hem practicat aquests dies amb la meva filla i per moments he arribat a pensar que me'n sortiria. Ella diu que sí, que ho sabré fer. Però no les tinc totes. Sigui com sigui, em treu el son pensar si al final seré capaç de plegar el cotxet un cop hagi deixat el nen.

Ramon Gallart Palau
Barcelona










Aquella vella sensació

El director es desplaça mentre tot de pensaments funestos se li arremolinen dins del cervell.
Quan el conserge l'ha fet sortir de classe, ja ha intuït els problemes.
No hauria d'haver enviat l'Anna amb els alumnes de 2n d'ESO al bosc, es lamenta. És jove i li falten taules.
Baixa les escales amb el cor encongit.
Creia que si també hi feia anar la Josefa, una veterana tot terreny, ho compensaria.
Davant la porta del despatx, fa rodar el pom amb una mà suada.
Potser un alumne s'ha fet una revinclada. O hi ha hagut una baralla...
Despenja el telèfon, enfoca els ulls cap al cel i respon amb un sí ressec.
A l'altra banda, uns sanglots desesperats el reben.
El director pren paciència.
—Anna. Si no pares de plorar, no t'entenc.
—S'ha perdut!
—Un alumne? —s'esvera.
—No. La Josefa!

Amagada darrere uns matolls, la Josefa veu com l'Anna i els de 2n s'allunyen. S'ha escapat en un rampell i se sent alliberada.
Amb un somriure trapella seu al terra i s'encén un porro que va requisar temps enrere a un alumne.
És divendres. Ja donarà senyals de vida passat el cap de setmana.
Llavors recorda que té claustre. Fa un parsimoniós aro de fum i ho decideix.
Dilluns farà campana.

Ariadna Herrero i Molina
Les Franqueses del Vallès (Barcelona)