Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en les categories local i general en català de la convocatòria de gener.
Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en las categorías local y general en catalán de la convocatoria de enero.
LOCAL:
Retales rojos
Regresó a las ruinas que albergaban su niñez. Deambulando entre los escombros intentó con todas sus fuerzas percibir el aroma de galletas recién horneadas, cubrirse del dulce perfume de lavanda. Buscó con desespero el sonido del crujir de las sábanas limpias secándose al viento, el balanceo de la vieja mecedora acariciando el pulido suelo de madera, el roce de las agujas al tejer la mullida lana. Sin embargo, lo único que percibía era la cálida respiración del lobo.
Mónica Sempere Creus
Barberà del Vallès
Cabello de ángel
¡Cómete la sopa de una vez! -Grita el padre, aunque sabe que su hijo odia la sopa de fideos.
Sumiso, el niño hunde la cuchara entre los fideos y observa como se enroscan en espirales infinitas. Algunos parecen estar como pez en el agua en el caldo hirviente, dispuestos a escaldarle la lengua, como esas almas en pena que disfrutan de su destierro infernal, como su padre. Otros en cambio, intentan escapar del plato. Reptan como gusanos blandos y largos, como serpientes acorraladas huyendo de un incendio inexorable, que de forma inequívoca, terminará consumiéndoles, como su madre.
Fernando Martínez
Barberà del Vallès
CATALÀ:
Maleït atzar
Acabaven de començar les rebaixes de gener i vaig entrar a una botiga de roba del centre de la ciutat. En un primer moment no vaig reconèixer l'home que s'havia situat al meu costat davant del mirall, potser perquè fins aleshores l'havia vist només en una fotografia penjada al dormitori de casa de la Berta. Igual que jo, s'estava emprovant una jaqueta de pana. En observar-lo més detingudament, de seguida em va cridar l'atenció la gruixuda cadena d'or que envoltava el seu coll, així com el seu rellotge de polsera. No m'ho podia creure: totes dues peces eren idèntiques a les que la Berta m'havia regalat en motiu del meu darrer aniversari i que en aquell instant jo també portava posades. Tot just acabava de fixar-me en aquests detalls quan vaig adonar-me que ell també m'estava observant, clavant primer la mirada en la meva gola i desplaçant-la després cap al meu canell esquerre. La seva expressió, que al principi havia estat de sorpresa, de sobte passà a reflectir-hi fúria.
Joaquim Valls Arnau
Barcelona
Triangle trencat
Fins i tot l'accident que vaig tenir amb la furgoneta quan era lleter, me va anar millor que intentar besar-te. Ni les tres costelles fracturades, ni les botelles trencades, van fer tant de mal com la cara de fàstic que vas posar quan ahir, mentre ballàvem, em vaig aventurar a aproximar els meus llavis als teus. Vaig detenir el meu avanç, però tu no et vas acontentar amb concedir-me una retirada honorable i vas arronsar les poques defenses que li quedaven a la meua dignitat, dirigint un somriure irònic a Pasqual. Però això sí, aquesta vesprada, en el ball de la Llar del jubilat a mi no em busques, li dius a ell i al seu reuma que ballen amb tu.
Miguel Torija Martí
Castelló
