dijous, 8 de maig del 2014

GUANYADORS D'ABRIL / GANADORES DE ABRIL (III EDICIÓ / EDICIÓ)








*Pep Coll, guanyador del Premio de la Crítica 2013 en llengua catalana, 
modalitat narrativa, per Dos taüts negres i dos de blancs.
Ganador del Premio de la Crítica 2013 en lengua catalana,
modalitat narrativa, por Dos ataúdes negros y dos blancos.




Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes d'abril de la III edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de abril de la III edición del Microconcurso son:







CATEGORIA EN CATALÀ:




*Fort Apache de John Ford (1948).



In fat we trust

Només ells, els individus XXL han sobreviscut a la quarta guerra mundial. Ells i alguns insectes. L'holocaust nuclear ho ha destruït tot. La capa de greix dels individus XXL, a part de donar-los resistència a la radiació, els permet aguantar en situacions límit. El seu estómac té màxima resistència i s'ha preparat per ingerir qualsevol cosa extraient nutrients del no res. En JohnXXL assaboreix un escarbat enmig del que fou la Big Apple. Ara ells, els XXL, dominen el món demostrant l'hegemonia final de la cultura ianqui.
John Seymour ja pesa 280 Kg. Gairebé no es pot moure, però té gana. Allarga la mà i palpa un paquet de cookies de les que porten l'estàtua de la llibertat dibuixada. No recorda quan va començar a menjar sense parar. Tothom en el seu entorn menja sense parar, però només alguns s'engreixen desmesuradament. En John no sap que és un dels escollits per al programa del govern, individus XXL, creats per resistir de les pròpies reserves en cas de desastre. És un soldat que lluita per assegurar la pervivència de l'espècie.

Truca a la pizzeria, a la TV hi fan un film d'apatxes, la programació s'interromp. Butlletí urgent de notícies. Blanc.

Janot Vila Fonolleda
Sabadell (Barcelona)








CATEGORÍA EN CASTELLANO:




*Papir 857 de la llista de manuscrits de la Septuaginta segons classificació d' / 
Papiro 857 de la lista de manuscritos de la Septuaginta según clasificación de
Alfred Rahlfs (Biblioteca Sackler, Oxford).



Lenguas muertas

Se aproximó a la conserjería con el casco colgado del brazo y un paquete en la mano. "Profesor Rahlfs", dijo inquisitivamente. Los bedeles se miraron sin comprender. "Alfred Rahlfs", aclaró el mensajero; y añadió: "Despacho 161". Con gesto de fastidio uno de los conserjes le señaló un plano del edificio colgado en la pared frontera. Tras consultarlo, el joven subió a la última planta. Al fondo de un corredor insuficientemente iluminado, un tramo de escalones ascendía por un estrecho pasillo hasta desembocar en una puerta. Junto a ella, una placa: "Despacho 161. Departamento de Lenguas Muertas", leyó a la luz de su móvil. Llamó y entró.

Tres días más tarde, la policía aún lo buscaba por la facultad siguiendo su rastro desde la agencia de transportes. Nadie se había cruzado con él, con nadie había hablado en su camino al inexistente despacho 161. En cuanto al profesor Rahlfs, eminente miembro del extinto departamento, hacía décadas que había fallecido, después de una vida vanamente dedicada a desvelar las palabras que Yahvé le había confiado a Adán en el Paraíso.

Eduardo Iáñez Pareja
Granada