dissabte, 14 de gener del 2017

MICRORELATS DE DESEMBRE / MICRORRELATOS DE DICIEMBRE (1)



Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de desembre.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de diciembre.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.










Dinar de Nadal

És el primer Nadal amb la família d'ella i està d'allò més tens. Detesta ser el centre d'atenció i evidencia el seu nerviosisme estrenyent el tovalló amb força mentre la cama dreta li va amunt i avall a tota velocitat. Se sent observat per tothom, però l'inquieta especialment la mirada fixa i freda del pare. Està clar que el pelacanyes que la seva primogènita ha portat a casa no està a l'alçada. Dissenyador gràfic? Només pensar que la magreja li vénen ganes d'estampar-li l'ampolla de cava a la cara.
Fa estona que sent un fregament suau a la cuixa que el desconcerta. Ella no pot ser perquè ha anat a tallar els torrons amb la mare, i la forma rodona de la taula li complica les coses a l'hora d'identificar-ne l'origen. Se n'adona que la germana somriu de manera entremaliada i a ell li comença a regalimar una gota de suor freda templa avall. Es planteja aturar-ho, però el joc li agrada i deixa fer. Fantasieja i s'imagina amb la cunyada fent mil-i-una marranades. A aquesta, però, simplement li resulta còmica la taca de salsa a la barba del nouvingut.
I mentre tot això passa, el peu ossut de la iaia continua acostant-se perillosament a l'entrecuix del convidat.

Òscar Turull Basart
Granollers (Barcelona)








Flors de dilluns

Algú li ha enviat a la noia un ram de flors. És un pom de tulipes roses, de color maragda i iridescents calideses que entapissen els pètals. Qui les deu enviar? Un admirador? Un amant? El director? Qui? No porten targeta; el repartidor diu, discretament, que el comprador no vol que es desvetlli llur identitat. Ella mormola un agraïment. Mirant de gairell les tulipes, li pugen els colors i tanca la porta de l’oficina. Totes les noies que treballen al despatx l’observen. No és pas tan maca! No és pas tan dolça! No és pas tan divertida! Què li deu haver trobat qui li envia les flors? I totes, mentre teclegen, imaginen que elles també rebran un ram.
Cada dilluns és el mateix! Ja és costum: rep tulipes, o gira-sols, o glicines...! Cada dilluns, aquell ram decora la taula de la noia, fins la pròxima setmana, quan serà substituït per un altre. N’hi ha amb sort!
El repartidor barrina... «S’ha de ser rebuscada! Cada diumenge ve la mateixa noia que rep les flors i encarrega un pom, paga i marxa. I el dilluns, a la babalà, el rep, com si no sabés qui l’envia. Segur que ho fa per despertar enveja en les altres xicotes. El que no s’empesqui aquesta jovenalla!».  

Etna Miró Escobar
Lleida









El Nadal més recordat

Avui  saps que és Nadal i no tens esma de reunir-te amb els altres. En Jim t’anima a sortir. Et diu que és l’únic dia de l’any que podeu trobar-vos i compartir les vostres experiències. Au va! Ens ho passarem bé, ja veuràs, et diu. En Jim et recorda que t’estan esperant, que només faltes tu i que no començaran la festa sense tot l’equip. Et fa mandra trobar-te amb tota aquella colla que has intentat evitar durant tot l’any, però avui és un dia diferent. En el fons necessites celebrar el dia de Nadal com cal i per això faràs cas al teu amic. Ell et somriu mentre tu li segueixes la rialla i t’arregles per sortir. Et diu que no t’oblidis d’agafar els obsequis de Nadal: un parell de tauletes de xocolata i una botella de whisky.
Saps que en Jim i tu recordareu per sempre més aquest vint-i-cinc de desembre de mil nou-cents catorze;  el dia que vau deixar els fusells a la trinxera i vau encaixar la mà dels vostres enemics  abans de celebrar el Nadal amb un bon partit de futbol entre britànics i alemanys.

Albert Llanos Serral
Tarragona