dijous, 8 de juny de 2017

GUANYADORS DE MAIG / GANADORES DE MAYO (VI EDICIÓ / EDICIÓN)







*Olympique Lyonnais, 
Campió / Campeón UEFA Champions League, Cardiff 2017.






Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de maig de la VI edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de mayo de la VI edición del Microconcurso son:







CATEGORIA EN CATALÀ:





Càspia

La Càspia obre els ulls amb peresa. La llum del crepuscle travessa, mandrosa també, les escletxes de la persiana. Quina nit! Se sent les cuixes cruixides, com si uns dits extremadament fins pessiguessin cada fibra de cada múscul. Resta encara escamarlada damunt del llençol xop i blau i amb la ganyota dibuixada entre les galtes, eixutes i brutes. Les cagarrines ja no la visiten amb tanta urgència però sí que una aigüeta tèrbola raja sovint i sense avisar.

Amb l’esguard ennuvolat i un gran esforç s’aixeca, tova i d’esma, enfilant el corredor. El menjador sembla més blanc i el fluorescent de la cuina fa pampallugues. Tanca els ulls, eixordada per la remor del motor de la nevera. No recorda com ho va fer. Tan sols, després, una dutxa d’aigua freda, milers d’agulles travessant-li la pell, endinsant-se-li per les ferides.

Necessita beure aigua fresca. Estira del pom de la nevera. A la dreta, en els prestatges sota els ous, la gerra. Beu a morro, deixant vessar el líquid per les comissures labials, el coll i els pits. Sent una coïssor que la buida per dintre.

Obre el congelador, a la part de baix. En Brend somriu encara, dins el calaix, pensant que la noia no serà capaç...

Celestí Casòliva Morales
Barcelona





CATEGORÍA EN CASTELLANO:





El muro

Los doscientos ladrillos apilados mantenían un delicado equilibrio encima del coche. No era el único; se necesitaban muchos ladrillos en la frontera. El motor renqueaba y a duras penas sorteaba el pedregal mientras la mujer se aferraba al volante un día tras otro y el polvo del desierto lo invadía todo, el coche, el camino, y el alma si uno no se resistía lo suficiente. "Espaldas mojadas, ¡ja!", escupió Penélope por la ventanilla semiabierta. Hacía tiempo que llevaba este cargamento, desde que a él lo expulsaran. Ahora era ella la encargada: llevarlos a la mañana, robarlos al amparo de la noche. Era consciente de lo pequeño del retraso y de que podía caer en el intento, pero se lo repetía en cada viaje, "quizás, uno de esos días, lo consiguiera Ulises".

Esther Cuesta de la Cal
Barakaldo (Bizkaia)

2 comentaris: