dijous, 10 de maig del 2018

GUANYADORS D'ABRIL / GANADORES DE ABRIL (VII EDICIÓ / EDICIÓN)






35 títols amb el F.C. Barcelona i la selecció espanyola de futbol masculina/
35 títulos con el F.C. Barcelona y la selección española de futbol masculina.






Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes d'abril de la VII edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de abril de la VII edición del Microconcurso son:







CATEGORIA EN CATALÀ:



El passatger

Està cansat perquè últimament no dorm gaire bé. Assegut a la part de darrera del vehicle observa com ha canviat la ciutat que l'ha vist créixer i li vénen records d'infantesa i joventut. Sospira i es deixa endur per la nostàlgia d'un passat difícil però feliç malgrat tot. Decideix que trucarà la mare tan bon punt arribi, tot i que no li explicarà gran cosa per tal de no fer-la patir més del compte. S'avergonyeix una mica de la necessitat d'escoltar la veu materna, ell, a qui tant li agrada donar una imatge d'home dur i impassible.
Veu com els eixugavidres s'esforcen per expulsar l'aigua del parabrises, però el xàfec no dóna treva i sembla que se'ls acumuli la feina. Després es fixa en el rostre del xofer a través del mirall del retrovisor interior i és correspost amb una mirada penetrant. Admet que la seva conducció és impecable, pròpia d'aquells que estan acostumats a passar moltes hores al volant. En certa manera el reconforta saber que està en bones mans.
Té ganes d'agafar el llit perquè està rendit. Reposa el cap i somriu. Feia anys que no se sentia tan bé. Només li fa nosa una cosa: les maleïdes manilles.

Òscar Turull Basart
Granollers (Barcelona)






CATEGORÍA EN CASTELLANO:



*Fotografía de Emma Jean.


Umbilical

Llegó sofocada. Pálida pero radiante. Me dijo que venía de casa de Laura. Que habían visto una peli comiendo palomitas hechas en el microondas. Que tendríamos que comprar maíz porque es muy guay ver las pelis como en el cine.

Bajé las gafas de leer por el tobogán de mi nariz y arqueé la ceja izquierda sobre la montura de pasta. Que qué tal me había ido el día, me soltó el perfil de su silueta mientras se esfumaba hacia su habitación.

Cerré el libro dejando mi mano atrapada por el cepo de papel. La boca acompañó a la ceja en su movimiento ascendente. Bien. Luego se derrumbó todo el conjunto. No pregunté nada. Desde la primera explicación no pedida, supe que ese día había sido la protagonista de alguna escena crucial en su propia película, romántica o de terror. Que iba a ser rebobinada mil veces. Y que yo no estaba invitada al primer pase.

Que quedaba inaugurado el tiempo del pudor, por su parte. La temporada de comer palomitas y morderme la lengua, por la mía.

Y que mi niña estaba perfectamente equipada para construir un afilado y reluciente cuchillo hecho de pretextos, disimulos y mentiras, con cuyo filo cortaría de forma implacable y definitiva el sanguinolento cordón.

Paz Monserrat Revillo
Molins de Rei (Barcelona)